La propietat intel·lectual

L’aparició de la impremta va permetre la reproducció massiva d’un text sense  la intervenció del seu autor, és a dir, no es necessitava l’autor per fer la còpia del text. Llavors, la societat es va adonar que calia protegir l’esforç creatiu dels autors a través d’unes normes, anomenades de la propietat intel·lectual.

 

Actualment, amb la informació digital, la còpia de qualsevol mena d’informació com ara un llibre, una cançó, una fotografia, una pel·lícula, un programa informàtic, etc., es pot fer amb un parell de clics de ratolí; és a dir, augmenten les amenaces d’infracció de la llei dels drets de propietat intel·lectual, que protegeix especialment els drets d’autor. Per aquest motiu, és molt important conèixer el que ens permet o no ens permet la llei, per no transgredir-la sense ser-ne conscients.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

-Els drets d’autor

La llei de propietat intel·lectual defineix autor com la persona que crea alguna obra literària, artística o científica que compleixi els requisits d’originalitat i creativitat. Els drets d’autor poden ser de dos tipus: drets morals i drets d’explotació.

Els drets morals són irrenunciables i inalienables. L’autor té dret a divulgar la seva obra, amb el seu nom, pseudònim o anònimament; al reconeixement com a autor de l’obra, i a retirar-la del mercat per canvi de les seves conviccions morals o intel·lectuals.

Els drets d’explotació en qualsevol forma són en exclusiva de l’autor de l’obra i, en especial, els drets de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació, que no podran ser realitzades per terceres persones sense la seva autorització (normalment a canvi d’una contraprestació econòmica).

Dades: Els drets d’autor sobre una gravació  de so es representen amb la P de Phonograph.