La resolució

Encara no hem dit quina mida té un píxel, només ens hem referit a la quantitat que en tenien les imatges analitzades, i és que en realitat no ho podem dir de manera genèrica.És a dir, podríem afirmar que la resolució d’una imatge digital és la concentració o densitat de punts, o píxels, que té.  La resolució d’una imatge se sol mesurar en píxels per polzada (ppp; o ppi, de l’anglès píxels per inch) i, en algun cas, en píxels per centímetre. Si la imatge de la figura té una resolució de 72 ppp, podem calcular les mides d’impressió:

Resolucions actuals d'alta definició HD

Color

En les primeres imatges que processaven els ordinadors, cada píxel podia ser blanc (0) o negre(1). En l’actualitat, una imatge digital pot arribar a tenir 16,7 milions de colors.

La majoria d’aparells digitals només poden mostrar tres colors bàsics, el vermell (Red), el verd (Green) i el blau (Blue). És el que es coneix com a model colorimètric RGB, i els tres colors esmentats s’anomenen colors primaris. Tots els altres colors són una mescla d’aquests.

També s’anomenen colors primaris additius, ja que es parteix del negre (absència de llum). La mescla de tres colors primaris purs dóna com a resultat el blanc. En canvi, si no hi és present cap dels tres, s’obté el negre. Aquest fet també es coneix com a model additiu.

Hi ha un altre model, el CMYK, que s’utilitza en el procés d’impressió. En aquest cas, els colors primaris són el cian (Cian), el magenta (Magenta) i el groc (Yelow), però en lloc del negre, es parteix el blanc; és per aquest motiu que s’anomenen colors subtractius, perquè se sostreu vermell, verd i blau de la llum blanca del paper. La K correspon al negre, perquè com que sumant la màxima proporció de cian,  magenta i groc, no obtenim el negre, per la impuresa de les tintes, s’afegeix una tinta negra per representar les tonalitats d’aquest color.

En el model RGB, la RAM està organitzada en blocs de 8 bits (1 byte) per emmagatzemar les dades i, per tant, els colors, en 1 byte podem emmagatzemar 256 colors diferents, per tant cada canal, el vermell (R) per exemple, pot tenir 256 tonalitats diferents, segons una escala va del 0 al 255.

Un color determinat ocuparà en memòria 3 bytes, un per canal, és a dir 24 bits. Per això els colors RGB s’anomenen colors de 24 bits. Segons aquestes consideracions, es poden crear 16 777 216 colors.