La comunicació infraroja
En les primeres comunicacions a llarga distancia que es feien entre persones s’utilitzaven estris visibles: les columnes de fum, banderes e color, o torxes amb foc per fer llum, per exemple. La llum sempre s’ha utilitzar com a mitjà de comunicació perquè és fàcil de produir o fer i recorre llargues distàncies en línia recta. L’avantatge de la llum infraroja és que no és visible per a l’ull humà, i per això no molesta; és a dir, és invisible a la vista però pot servir per a la comunicació.
La llum o radiació és un tipus de radiació electromagnètica d’una longitud d’ona (λ) més petita que la llum visible i més gran que les microones.
La llum infraroja s’utilitza per escalfar i assecar pintura fins a detectar la temperatura d’un cos o una superfície o, també, per fer fotografies tèrmiques des de satèl·lits o càmeres nocturnes.
En el camp de comunicacions. Els pioners de la connexió infraroja van ser uns tècnics que volien comunicar la seva calculadora amb una impressora.
Comandament a distancia del televisor o de l’aire condicionat.
Anàlisi Exercici:
-
Calcula les longituds d’ona dels dispositius següents:
-
Comandament a distancia (330 GHz) 3·10 8/330000000000 Hz = 0,00090909 λ
-
Ràdio FM (108MHz) 3·10 8 /108000000 Hz = 2,7777... λ
-
Telèfon mòbil (1800 MHz) 3·10 8 / 1800000000 Hz = 0,16666... λ
-
Televisor (800 MHz) 3·10 8 / 800000000 Hz = 0,375 λ