
-Seguretat a Internet-
En un món informàtic al qual tothom té accés, mantenir una certa confidencialitat és difícil. Per això hi ha procediments per establir comunicació entre equips de forma segura. Actualment, programes com Telnet, que serveixen per connectar-se i treballar amb altres ordinadors remotament, són substituïts per programes que xifren les dades transmeses, com SSH, SFTP, HTTPS, etc.
També es busca saber l’autenticitat de les fonts. Termes com phishing “pesca” (adquirir dades de forma fraudulenta), pharming “descaminament” (canviar l’adreça IP d’un servidor per un altra) o spoofing “falsejament d’identitat” (suplantar la identitat d’algú per fer-ne un ús maliciós) sorgeixen com a resposta a la gran varietat d’atacs que tenen lloc a Internet.
-Mantenir l’equip segur
La majoria de tècniques per evitar amenaces es basen a posar contrasenyes i filtres, o xifrar documents. Per assegurar que ningú no pot entrar al nostre ordinador, cal configurar els elements següents:
Encaminador o router: L’encaminador és el primer element que trobem a casa nostra abans d’arribar a l’ordinador. Té la NAT (network adress translation “traducció d’adreces IP”), que serveix per filtrar accessos exteriors a adreces internes de la xarxa.
Tallafoc o Firewall: És un programa que bloqueja els accessos permesos als ports de comunicació.
Antivirus: Aquest programa fa una cerca d’arxius amb patrons de codi maliciós pensat per dur a terme diverses accions.
Tipus de Virus: Programa que introdueix accions de funcionament incorrecte a l’equip.
- Troià: Programa que permet l’accés a usuaris externs.
- Cuc: Programa que llegeix dades i envia les dades recollides a un usuari extern. Es replica a ell mateix.
Programa antiespia o antispyware: Es tracta d’un conjunt de programes pensats per recollir dades de com naveguem per enviar-les a una empresa.
-Programa espia o spyware: Recull dades de com naveguem per enviar-les sense permís a una empresa.
-Programari de publicitat o adware: a banda de recollir informació, fa aparèixer publicitat sense que l’usuari se n’adoni.

